Fa una setmana vàrem tenir en Carles Puente com a ponent convidat per fer la xerrada inaugural del programa Deep Tech. En Carles és professor titular de la UPC. La seva història és un exemple de com el coneixement, la I+D, la Ciència, es converteix en tecnologia per facilitar la vida de les persones.
A principis dels anys 90, ell era un estudiant a la UPC i va tenir una idea, inspirada en les classes dels seus professors. La idea era fer servir el concepte de fractal a les antenes de comunicacions, amb l’objectiu de reduir la seva dimensió. Els fractals havien de permetre diferents freqüències en una mateixa antena. Poc a poc va anar donant forma a la idea i l’any 1995, ja com a professor de la UPC, va patentar la primera antena fractal del món. Però no n’hi havia prou amb patentar! Una patent per si mateixa no és res, no suposa que aquella proposta arribi a les persones. Amb la finalitat de fer el trasllat directe al mercat d’aquella tecnologia, d’aquell invent, va crear una spinoff l’any 1999. Fractus va néixer doncs per comercialitzar la idea.
En la creació de l’empresa va ser clau un fet que idealment s’hauria de repetir en totes les empreses que sorgeixen del món de la recerca: En Carles té un perfil tècnic, no pas gestor o de negoci. Sempre s’ha volgut dedicar a la tecnologia i no li anaven les finances o la venda. Però va trobar en Rubén Bonet, un company seu de la carrera de telecos que si que tenia i volia aquest perfil més gestor. Tots dos, un tàndem perfecte, varen crear Fractus.
L’empresa derivada de la UPC ha passat per diverses etapes. Al voltant dels anys 2010, durant varis any, Fractus va ser l’empresa espanyola amb més patents presentades, unes 20 anuals. Estava al mateix nivell que tot el CSIC !
Però, el fet més remarcable d’aquests 20 anys ha estat la seva lluita contra grans multinacionals que sense manies varen copiar la tecnologia de Fractus, sense cap mena de contraprestació. Fractus -una petita spinoff d’una universitat catalana- va demandar judicialment (als Estats Units!) 10 grans companyies de dispositius tecnològics, algunes ara ja desaparegudes: Samsung, LG, RIM, Kyocera, Pal, Sanyo, UTStarcomm, Sharp, Pantech y HTC. Prèviament, havia arribat a acords comercials amb Motorola i Nokia.
La lluita legal va ser llarga i va estar a punt de motivar el tancament de l’empresa. Finalment, abans de la decisió del jutge, nou de les deu companyies varen acceptar signar i pagar acords de llicència de la tecnologia. Samsung va ser la única que va continuar el litigi però va ser condemnada a pagar 23 milions de dòlars a Fractus.
Fractus es va refer i avui és un gran generador de noves tecnologies, gràcies a una intensa activitat de R+D, i de llicència de les mateixes, facturant milions d’euros cada any i donant feina a multitud d’estudiants de la UPC.
Avui, milers de milions de dispositius mòbils al món (tots els que cadascú de nosaltres tenim a casa) porten tecnologia de Fractus en el seu interior. Avui, en Carles Puente fa allò que li agrada; és professor de la UPC i Vicepresident de Tecnologia de Fractus, mentre que en Rubén Bonet porta el dia a dia de la companyia. Un gran cas d’èxit. Enhorabona!!