La Universitat de Girona, a través del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE), és membre de Copernicus Academy, una xarxa d’universitats, centres de recerca, escoles de negoci i organitzacions europees que promou la creació de materials educatius, tallers i cursos entorn les dades, serveis i aplicacions de Copernicus per formar investigadors, científics i emprenedors.
Copernicus és el programa de la Unió Europea destinat a observar el medi terrestre, els oceans i l’atmosfera per entendre millor els canvis ambientals que s’hi produeixen. Tota aquesta informació està dissenyada fonamentalment per oferir una visió global de l’estat de salut de la Terra. Un dels objectius és fomentar l’ús de dades obertes del programa Copernicus perquè els investigadors i grups de recerca generin coneixement en la seva àrea temàtica mitjançant els sensors remots que duen incorporats els satèl·lits
Al marge de les imatges satelitals, Copernicus fa ús d’altres fonts de dades, com les procedents de les missions contributives o les dades que es prenen in situ. Tota la informació que es genera dins el marc del programa es processa i s’organitza en les 6 àrees temàtiques que conformen el programa Copernicus: canvi climàtic, seguretat, gestió d’emergències, atmosfera, medi marí i àmbit terrestre.
Moltes d’aquestes dades es processen i s’ofereixen a través de plataformes de pagament, però un gran gruix dels productes Copernicus són accessibles a través de portals de dades obertes. És justament en el marc de dades obertes que el SIGTE està obtenint resultats interessants per compartir amb la comunitat UdG. Durant el confinament per COVID-19, es va analitzar l’evolució de la contaminació atmosfèrica gràcies al satèl·lit Sentinel 5P que recull dades sobre els gasos d’efecte hivernacle.
I a través del satèl·lit Sentinel 2 s’han treballat casos d’exemple en l’àmbit de l’agricultura de precisió o per identificar les masses d’aigua. També s’ha personalitzat un codi utilitzant llenguatge JavaScript per a determinar la densitat d’algues i plantes aquàtiques a la superfície de les masses d’aigua.
Les imatges de satèl·lit ens permeten monitoritzar gairebé a temps real els efectes dels fenòmens naturals i dels processos antròpics. Les aplicacions són múltiples i els resultats són més o menys acurats en funció de la resolució de les imatges. Al marge dels exemples exposats, també es poden monitoritzar els efectes dels incendis forestals, de les inundacions, del desgel de les glaceres, les erupcions volcàniques o la desforestació.
El programa Copernicus posa al nostre abast una gran quantitat de dades obertes que faciliten l’estudi a temps real dels sistemes naturals i antròpics del planeta Terra. Des del SIGTE, com a servei de suport a la recerca, oferim suport tècnic i assessorament pel que fa a l’obtenció i processament de dades espacials del programa Copernicus a tota la comunitat d’investigadors i investigadores de la UdG.
La teledetecció és la ciència que estudia la superfície terrestre sense estar-hi en contacte. Si estudies els sistemes físics marins, terrestres o atmosfèrics, o bé si estàs analitzant els efectes i conseqüències del canvi ambiental global, les imatges procedents de satèl·lits poden ser un bon aliat per la teva investigació. T’ajudaran a detectar i quantificar ràpidament fenòmens com la contaminació atmosfèrica, la qualitat de les aigües, o els canvis d’usos i cobertes del sòl a temps real.
T’animes a incorporar la teledetecció a la teva recerca? Contacta amb nosaltres sigte@udg.edu.
Si t’interessa seguir les nostres activitats, subscriu-te a la newsletter del SIGTE-UdG o segueix-nos a través del següents canals @SIGTE-UdG | Linkedin.
Més informació al: https://www.udg.edu/ca/sigte/