Després d’un ja prou llarg parèntesis, recuperem l’activitat del blog amb aquest article sobre la recerca entre àmbits.
El Pla Estratègic de la Universitat de Girona, UdG2030, La suma d’intel·ligències, contempla la transversalitat d’intel·ligències, com un factor d’eficiència, d’inclusió i d’innovació, tant en l’àmbit acadèmic com en el de la recerca. En el Pla s’hi recullen objectius envers aquesta transdisciplinarietat, com:
3.Aprendre de la suma d’intel·ligències
3.1. Apostar decididament per la confluència de l’humanisme i la tecnologia per abordar els reptes del segle XXI. Fer una aposta de transversalitat per la suma d’intel·ligències entre àrees de coneixement i a la vegada buscar aquella equació entre intel·ligències que permeti desplegar estratègies per afrontar els canvis professionals i de la recerca de cara al futur des d’una ètica que posi les persones al centre.
- Fer recerca des de la suma d’intel·ligències
4.2. Reforçar el caràcter híbrid de la recerca, potenciant la transversalitat d’àrees de coneixement dins de la Universitat i la cooperació entre diversos àmbits d’estudi.”
Actualment, a la UdG hi trobem diferents exemples de treball entre diferents disciplines:
- En grups de recerca amb enfocament multidisciplinar, com UdiGitalEdu, on l’equip està format per investigadors i investigadores dels àmbits de l’Educació, les Enginyeries i l’Arquitectura, amb un objectiu comú: “fomentar la creativitat, el pensament crític i el treball en equip”, al que volen arribar-hi “dissenyant activitats i tallers que barregen la Tecnologia, la Ciència i l’Art” (veure aquí). Com a exemple podeu consultar l’actual projecte DIVERSE. El principal objectiu del projecte és la millora en la gestió de la diversitat a l’aula, especialment en aquelles amb un nombre creixent d’infants migrants/refugiats. El projecte es basa en la narració d’històries (storytelling) en tres mètodes diferents: Teatre en l’Educació, activitats basades en contes tradicionals i de fades i Narracions Digitals.
- En grups de recerca amb participacions transdisciplinars, com el projecte From NIMBY to PIMBY: A quantitative study addressing the driving factors and impact of energy-citizens to support policy making, coordinat des del grup de recerca eXiT amb el Dr. Joaquim Meléndez com investigador principal, i amb la participació del Dr. Albert Sabater, investigador de l’àrea de la Sociologia a la convocatòria H2020, Social Sciences and Humanities (SSH) aspects of the Clean-Energy Transition (LC-SC3-CC-1-2018-2019-2020), sobre “ciutadania energètica”. Amb aquesta col·laboració s’entén que les SSH poden ajudar a entendre els comportaments de la ciutadania en relació a qüestions energètiques i, per tant, influir en l’elaboració de polítiques energètiques de la Unió Europea. Aquesta col·laboració continuarà en el futur Horizon Europe, amb la coordinació d’una nova proposta conjunta el 2021.
La unitat de sociologia i el grup de recerca eXiT ja havien col·laborat amb anterioritat dins del marc del projecte AI FORA, projecte recentment finançat per la VW Foundation i que començarà al gener del 2021. L’investigador principal és, en aquest cas, l’Albert Sabater, amb la col·laboració de la Dra. Beatriz López, del grup eXiT. A cada vegada més països s’utilitzen tecnologies d’avaluació social basades en sistemes d’Intel·ligència Artificial (IA) per decidir sobre les prestacions de servei públic. Això planteja qüestions ètiques i socials importants, entre altres de responsabilitat, rendició de comptes, transparència i qualitat de la presa de decisions sobre la distribució dels recursos escassos. En aquest context neix el projecte Artificial Intelligence for Assessment (AI FORA), amb dos objectius. El primer és comprendre millor aquesta relació entre la IA i la provisió de serveis socials en sis països diferents (Alemanya, Espanya, Estònia, EUA, Índia i Xina), tenint en compte el grau d’implementació de la IA en les prestacions de servei públic i els diferents contextos socioculturals de cada país. El segon objectiu és configurar conjuntament el paper de la IA per a les futures societats a través d’un enfocament participatiu que impliqui moltes parts interessades i rellevants, incloent mètodes d’investigació per comparar casos empírics, modelar escenaris socials futurs a nivell de detall i, en definitiva, crear una millor tecnologia d’IA de valor social adaptada a contextos específics.
Ciències Socials i Humanitats al programa marc europeu de R+D+i de la UE, Horizon Europe (2021-2027)
Aquesta manera de treballar queda alineada amb les pautes que es van començar a implementar al programa marc de R+D+I de la UE (Horizon 2020, 2014-2020), i que agafaran un fort protagonisme pel proper període (Horizon Europe, 2021-2027). La política d’aquest programa es basava en la integració dels aspectes de les ciències socials i les humanitats (SSH) en els projectes de recerca per generar nou coneixement i innovació, esdevenint un tema transversal i millorant substancialment l’impacte del projecte .
En la mateixa línia, al document publicat per la Comissió Europea sobre com serà el nou programa marc de R+D+I, Horizon Europe, es recull, en relació a aquesta temàtica:
“Els reptes als quals ens enfrontem actualment són de tal naturalesa que pocs es poden abordar només a través de les disciplines científiques. Les ciències socials i les humanitats (SSH) són claus per entendre les relacions entre el comportament humà i els principals reptes mundials, però també per millorar l’eficàcia de les solucions que es proposen per abordar-los. […]Les ciències socials i les humanitats contribueixen a la comprensió de les expectatives i preocupacions de la ciutadania, substancialment per enfortir la capacitat de la societat per impulsar qualsevol canvi, ja sigui econòmic, social, tecnològic o cultural, i per tant, per aconseguir millorar els impactes específics de tot el programa. A més, les SSH ajuden a comprendre millor els resultats socioeconòmics de la pròpia política de recerca i a millorar el seu impacte social en el futur. Finalment, SSH és un element clau per fomentar els canvis de comportament necessaris en diverses àrees importants, com ara la mobilitat, és a dir, assolir una transició socialment acceptable, mediambientalment responsable i justa cap a nous modes de transport.”
Traducció pròpia de fragment recollit a Orientations towards the first Strategic Plan for Horizon Europe, Comissió Europea
Per saber-ne més:
Social Sciences and Humanities Research Matters
Global University Network for Innovation (GUNi) (2019), Humanities and Higher Education: Synergies between Science, Technology and Humanities, Higher Education in the World 7
Part 3: INSTITUTIONAL PERSPECTIVES: How can universities participate in the changes that are helping to build bridges between different fields of knowledge? What should their role be? (pages 180 to 207)
Part 5: Research: What do we understand socially responsible multidisciplinary research to mean today and what changes need to be made to current research protocols and methods? (pages 329 to 349)